Un espectacle sobre Dalí amb dansa i música a Sant Pere de Rodes

El Festival de Música de Sant Pere de Rodes acull el proper dissabte 2 i diumenge 3 d’agost a les 8 del vespre l’actuació més novedosa. Es tracta d’una producció pròpia que porta per títol “Le surreálisme c’est moi”, un espectacle únic sobre la figura de Salvador Dalí que combina música i dansa, a càrrec del Ballet d’Hamburg, amb el ballarí Aleix Martínez al capdavant, i del duet de pianistes reconegut internacionalment Carles & Sofia piano duo, així com l’arpista murcià José Antonio Domené. 

L’espectacle “Le surreálisme c’est moi” es divideix en tres parts. Carles & Sofia piano duo actuaran a la primera i a la tercera. La primera és impressionista, amb obres de Debussy i Ravel, que reflecteix molt bé el món oníric. La tercera està dedicada a Wagner, el compositor preferit de Salvador Dalí. Totes dues contenen obres de gran virtuosisme dins del repertori del piano a quatre mans, ja que es tracten en tots els casos de transcripcions de les grans obres orquestrals.

La segona part és més trencadora. S’ha utilitzat l’arpa per trencar completament l’ambient de la primera; en l’ambient, la sonoritat i en l’elecció de les obres musicals. És la part que representa la pèrdua de la seva mare i reflecteix la duresa d’aquesta pèrdua amb música molt contemporània, dissonant i punyent. És la música més “surrealista”, que interpretarà l’arpista José Antonio Domené.

A totes tres parts, hi actuarà sobre un escenari muntat per l’ocasió el Ballet d’Hamburg amb un espectacle coreografiat pel mateix Martínez. Els personatges que hi intervenen són Dalí, Gala, Federico García Lorca, la creació, la mare, un cigne i, finalment, un militar. També hi haurà textos recitats de Federico García Lorca i de J. V. Foix.

L’objectiu d’aquest espectacle no és ser una biografia de Dalí sinó endinsar-se en el món més intern i humà del pintor. Els miralls interns que exposa l’obra de Dalí són una peça important per a captar l’essència de la música, deixant de banda el personatge i concentrant-nos en la persona. “Le surreálisme c’est moi” vol ser una reflexió a les emocions i preguntes a la vida a través d’una atmosfera surrealista i onírica.