La Unió torna amb un punt del difícil camp de la Rapitenca (0-0)

El Figueres ha creuat el país d’extrem a extrem per acumular un punt més als seus registres després d’un duel amb molts intercanvis de cops a Sant Carles de la Ràpita (0-0). Tot i les quatre hores de carretera, als unionistes no els han fet figa les cames i han completat un partit interessant en què només els ha faltat definir amb més encert. A la primera meitat, els d’Arnau i Punsí ho han fet quasi tot per deixar el rival enrere en el marcador. Han acceptat la invitació d’aplicar el seu guió, i bona part del període s’ha desenvolupat prop de l’àrea dels de l’Ebre que, amb tot, han estat els primers que han buscat els tres pals, amb una centrada amb força de Yélamos des de la dreta que cap jugador blau ha pogut redirigir cap a la porteria d’Ureña (12’). La Rapitenca, que ha viscut de les poques badades dels altempordanesos, ha agraït, i molt, que el rival, que ha fet molt per vèncer, s’hagi endut tan poca cosa. Sergi Moreno ha pogut estrenar-se amb una rematada amb la cama esquerra i un pèl escurat, després d’un bon control a una passada llarga de Cornellà, que Koke ha rebutjat arran de terra (18’) i, poc després, Marc Vilà, també amb poc angle, ha fet una vaselina tova devant la sortida del porter, que no ha acabat en res (22’). La Unió arribava bé a la zona calenta, però es diluïa on preval la precisió. Un cop de cap tímid de Sergi Moreno (24’) en bona posició i una centrada enverinada d’Alexis (27’) que Ureña no ha pogut retenir bé, han ocupat les propostes ofensives d’uns i altres en el que restava. El Figueres havia tractat la pilota molt més bé que els de la Devesa, però sense treure’n el benefici que li pertocava.

A la represa, el xoc ha guanyat en equilibri, però ha perdut les combinacions. Els figuerencs no s’han retrobat amb la serenor de la primera part amb la pilota als peus, però han sabut mantenir l’ambició, l’ordre i el tarannà. Només amb empenta i la inspiració d’Alexis, la Rapitenca ha fet un pas endavant. Precisament ha estat el jugador local en primer en trepitjar l’àrea figuerenca amb molt mala intenció, però el seu tir amb la dreta, després de retallar Alforcea cap a dins, ha creuat la petita sense dirigir-se on tocava (62’). El xoc, més entelat i sense continuïtat, s’ha submergit en un reguitzell d’anades i vingudes que no ha servit a cap dels dos tertulians. El Figueres ha tingut la seva embranzida, amb dos xuts, quasi consecutius, de Moñino, primer –massa alt (79’), i Jairo, després –un defensa l’ha desviat a córner (81’). De fet, ha aconseguit fer evident que els locals tenien el dipòsit en reserva, però no els ha servit per aturar-los el motor. Amb tot, quasi damunt la botzina, Reig –que ha rellevat un lesionat Ureña (62’), ha sortit bé als peus de Yélamos per interceptar la rematada des de molt a prop del tarragoní, que hauria suposat un càstig tan immerescut com exagerat per a un equip unionista que seguéis creixent lluny de l’Empordà.