La UE Figueres empata a casa contra la Pobla de Mafumet (2-2)

En un debat esprepitosament equilibrat, Figueres i Pobla de Mafumet s'han repartit el que hi havia en joc després d'un reguitzell d'alternatives damunt la gespa que li han atorgat un grau màxim d'interès (2-2). Els de casa han tingut la capacitat de neutralitzar dues vegades (33' i 76') les dianes del seu rival (31' i 69') i, fins i tot, ambdós conjunts s'han posat les mans al cap en el temps afegit veient com no tenien la calma necessària per fer el tercer -Emana, primer, i Pedro, després. Elèctrics, uns i altres han donat a la primera meitat un ritme extrem. La pilota s'ha bellugat d'aquí cap allà i d'allà cap aquí a una velocitat desfrenada que, en certs moments, ha fet necessitar oxigen a més d'un. En un xoc per a espavilats, Emana ha estat el primer de comprovar si a la porteria de l'Albera Ureña hi havia arribat (5'). El Figueres no ha trigat a trobar la disposició idònia, i Pedro ha començat a inventar a la banda dreta i Ferran Grau, a passar l'escombra a tocar del cercle central. Els figuerencs han vist penal en un desplomament de Bernat dins de l'àrea (19') just quan la Unió feia estona que feia circular el cuir amb seguretat al terreny de joc contrari. Entremig de l'exquisitesa en la majoria d'accions, la Pobla ha aprofitat un parèntesi en què ha dominat per fer el 0-1, amb un xut esplèndid des de fora de l'àrea de Calavera (31'). Però no era tarda perquè el futbol restés res a tanta feina feta i, just després, Cornellà feia aparèixer del seu barret un obús amb la cama dreta des de molt lluny que suposava l'1-1 (33'). D'aquí fins al descans, l'equilibri, portat al límit, no s'ha esparrecat.

I a la represa, els arguments d'un sempre els ha contestat l'altre. La intensitat no ha estat la mateixa i l'angoixa ha donat peu a moltes imprecisions. Amb tot, el Figueres s'ha sentit més còmode quan la Pobla de Mafumet li ha regalat espais. I la dosi d'oxigen necessària ha estat inferior a la del primer acte. Els de Cargol han generat les situacions de perill més evidents, però s'han ennuegat dins de l'àrea. En la primera, Pedro ha fet lluir Aleix (50') -Cornellà ha enviat a fora el refús, però en un contracop de vertigen, Emana, tot i barallar-se amb tot un mur com Ferran Grau, ha posat la punta de la bota per cedir a Bueno, que, ben sol davant d'Ureña, ha topat amb l'encert del porter (53'). Les anades i vingudes han fet créixer la tensió. La Unió s'ha estirat els cabells en un triple oportunitat en què ni Micaló, ni Cornellà ni Bernat, dins de l'àrea, han estat capaços de fer arribar la pilota a la xarxa (56'). En canvi, a l'altre costat, una centrada de Roca des de la dreta cap al primer pal l'ha convertit en or Bueno que, després de fer un bon control, ha afusellat Ureña sense oposició (69') -poc abans, Oribe havia donat per acabat un contraatac amb un tir massa alt (63'). Igual que ha passat a la primera part, el Figueres no ha donat temps al seu rival a assaborir l'avantatge, i de nou Cornellà ha fet el 2-2 amb un llançament des de la cantonada que Aleix s'ha empassat en el seu intent de rebutjar el cuir amb el puny (76'). El quadre tarragoní ha apostat per arriscar, i quasi li surt bé... i malament. Els de casa han sabut negociar la necessitat de la Pobla -amb alguna opció de fase d'ascens, que hi ha posat una marxa més. L'esforç dels unionistes, envejable, ha estat a punt de tenir el premi absolut en un tram final esbojarrat d'allò més. Primer, un globus a l'àrea altempordanesa no l'ha aconseguit recollir bé Ureña provocant un esglai (88'), però just abans que una mala entrega de Ferran Grau a camp propi se l'emportés Emana per conduir com un avió fins fer una passada a ningú en un contracop de llibre (90'). El xoc encara guardava una altra exclamació, però Pedro, dins la petita, ha enviat una pilota enverinada a l'Albera quan el col·legiat ja tenia el xiulet als llavis per fer-lo sonar tres vegades.

Font: www.uefigueres.cat