La IAEDEN i l'ANG presenten al·legacions al Pla Territorial de les Comarques Gironines

La Institució Altempordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN) i l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) han exposat les seves al·legacions al Pla Territorial de les Comarques Gironines. Les entitats consideren que el Pla no aporta un model territorial clar i que no frena el creixement desmesurat d'un sistema sòcioeconòmic esgotat i amb un alt impacte ambiental. “El Pla no incorpora una avaluació ambiental de l'impacte de les alternatives, és continuïsta i mancat de diàleg”, ha explicat el tècnic Albert Albertí de l'ANG. “Alhora, és insuficient la regulació dels usos del sòl no urbanitzable i del sistema d’espais oberts”, ha afegit Eduard Martí de la IAEDEN.

Les entitats consideren que el Pla hauria d'incorporar una avaluació ambiental que valori els impactes ambientals de les alternatives escollies i les justifiqui des d'un punt de vista ambiental. També demanen que el Pla no deixi sense efecte el Pla Director Territorial de l’Empordà, aprovat el 2006, ja que aquest darrer és molt més restrictiu, més afí a la realitat territorial i molt més sostenible. Un dels punts més treballats per les entitats ha estat la mobilitat i adverteixen que el Pla no assoleix una gestió de la mobilitat de les persones i del transport de les mercaderies dirigida a la sostenibilitat i la seguretat, i no garanteix en cap cas a tots els ciutadans una accessibilitat amb mitjans sostenibles.

Referent a les infraestructures, les entitats han demanat:

· Que no s'executi el desdoblament de l’A26 entre Figueres i Besalú perquè la intensitat mitja de trànsit diari (IMD) no justifica aquesta necessitat.
· Que no s'executi el desdoblament de la N-II a l'alçada de Figueres i, en canvi, establir la gratuïtat del mateix tram de l'AP-7, reduint així l'impacte sobre el territori.
· Que s’eviti el solapament d’infraestructures viàries d’alta capacitat que el Pla proposa, efecte que es dóna al voltant de la conversió en autovia de la N-II al costat de la C-32 al Maresme i al costat de l’AP7 entre La Selva i l’Empordà, i no menysprear les Directrius Nacionals de Mobilitat i dels principis bàsics del Llibre Blanc de Transports de la Comissió Europea.
· Que es proposi com a millora del Corredor del Brugent (carretera N-141) l’opció de la variant pel sud de Montfullà i pel nord a Sant Gregori.
· Que es mantingui l'estació de tren convencional al centre de Figueres. Portar l'estació a Vilafant comporta allargar la majoria d'infraestructures viàries i construir una anella ferroviària de 30 km al voltant de la capital altempordanesa, a més d'allunyar el transport públic de la major part de la població de la comarca.
· Que s'elimini el projecte de construcció del moll sec i magatzem de contenidors provinents del port de Barcelona, a la plana agrícola del Far d'Empordà.
· Que no s'executi la variant oest de Sils i de Riudarenes, que es preveu que passi per sobre de la zona teòricament protegida dels Estanys de Sils i hipotecarà la resta de l'àrea.
· Que no es duguin a terme la previsió de variants al llarg de la C-31 per Verges i Parlavà, la millora de l’A26 (o N-260) per Tosses, la variant d’Olot i connexió de l’eix de Bracons vers la carretera de Bianya (C-26), l’anella de Campdevànol, la variant nord de Ripoll i la variant de Sant Joan de les Abadesses, on hi caldria l’estudi d’altres alternatives abans de qualsevol disseny dins el plànols d’ordenació, i per tant l’opció de variant en estudi.

Tal i com es va avisar en els suggeriments presentats a l'avantprojecte, el Pla està sotmès, en gran mesura, al planejament urbanístic municipal i no evita una possible degradació ambiental important. Les entitats consideren imprescindible que el Pla estableixi terminis per a les revisions de planejament i que limiti el percentatge de creixement anual per a cada municipi. En aquesta línia, es proposa eliminar i/o rectificar la proposta de creixement mitjà i moderat i avaluar el parc residencial buit. Pel que fa als polígons industrials, es proposa reagrupar serveis i crear zones mancomunades. Darrerament, també es proposa ampliar la protecció a alguns sòls preventius actuals.

La IAEDEN i l'ANG consideren que es desprotegeixen els espais oberts, ja que s’exclou el sòl d’interès agrari de la categoria de sòl de protecció especial rebaixant, així, el seu grau de protecció. A més, la nova normativa proposada, contempla nombroses excepcions, inclosa una major permissibilitat en zones inundables, que ens allunyen encara més de la protecció real i efectiva que necessita el sòl de protecció especial, permetent-hi tot tipus d’activitats.